Artrosi

És una afectació degenerativa de les articulacions de l'organisme que es caracteritza per una erosió progressiva del cartílag articular, i una reacció de reparació que produeix deformitat i dolor. Precisament el dolor és moltes vegades la principal manifestació.

L'artrosi és una de les principals causes de discapacitat física en la població general, i suposa una greu alteració de la qualitat de vida, a més d'una important despesa de recursos sanitaris.

Informació destacada

L'edat és el factor de risc individual més directe i important, perquè l'artrosi afecta al 80% de les persones majors de 75 anys i augmenta amb l'edat i en totes les articulacions.

L'obesitat i el sobrepès és un altre important factor de risc per la sobrecàrrega articular que suposa.

L'artrosi de mans i genolls és la que més es relaciona amb factors genètics (si els familiars de primer grau en tenen suposa més risc, i sobretot en el sexe femení).

Els canvis que s'observen en les radiografies no sempre es correlacionen amb els símptomes (dolor) ni amb la discapacitat.

Els símptomes

La clínica més important es produeix en malucs, columna vertebral, genolls i mans. Es produeix a més de dolor, crepitació òssia (cruixits) que són molt característics, i també, s'observen les articulacions més gruixudes amb deformitat a causa de la proliferació òssia esmentada. Es pot produir també inflamació i presència de líquid sinovial abundant si hi ha una descompensació de vegades espontània o causada per exercici més intens de l'habitual.

A qui afecta la malaltia?

Es produeix en persones a partir dels 50 anys. El moment en què apareix depèn de diferents factors entre els quals hi ha l'ús que s'hagi fet de l'articulació (més freqüent en esportistes d'elit) i de la seva anatomia inicial, ja que per exemple algun tipus de forma de les cames, tot i que es pot considerar dintre de la normalitat, predisposa més que en d'altres.

El diagnòstic

L'entrevista mèdica i l'exploració física ja indiquen el diagnòstic amb força seguretat. La radiografia dels ossos i l'examen del líquid articular (sinovial) són també importants. La TC i la RNM poden tenir també un paper diagnòstic.

El tractament habitual

Pèrdua de pes, exercicis adequats.

El tractament farmacològic està adreçat a reduir el dolor i la inflamació.

En ocasions el tractament és quirúrgic, per corregir deformitats, o per implantar pròtesis (maluc, genoll, o altres articulacions).

En casos molt avançats, ús adequat de bastó o caminador.

Els suplements nutricionals tenen una eficàcia controvertida.

Les proves més habituals

Entrevista mèdica, radiografies, TAC, RNM.

Prevenció

Caminar i utilitzar les articulacions en la mida que el dolor ho permeti permet mantenir la funció articular i impedir la atròfia muscular que sempre acompanya al repòs excessiu.