Informa't de les malalties en què som especialistes

Artritis idiopàtica juvenil

Artritis idiopàtica juvenil

L’artritis idiopàtica juvenil és una malaltia crònica que es caracteritza per la inflamació persistent a les articulacions i que es manifesta abans dels 16 anys. 

Informació destacada

Hi ha diverses formes d’artritis idiopàtica juvenil. Es diferencien pel nombre d’articulacions afectades i perquè apareixen altres símptomes, com ara febre i lesions a la pell. Els professionals diagnostiquen la malaltia quan els símptomes duren més de 6 setmanes.

 

Els símptomes 

Els símptomes principals són dolor, inflor i sensació de calor a les articulacions, combinats amb rigidesa i dificultat per moure’s. Aquesta malaltia pot aparèixer de manera lenta i progressiva. Quan la pateixen nens o nenes petits, poden sentir cansament o estar irritables. Els infants més grans poden notar rigidesa quan mouen les articulacions en aixecar-se al matí. 

Altres vegades, l’aparició de la malaltia és més aguda i greu. Es presenten símptomes com, per exemple, malestar general, febre, taques a la pell o inflor de diverses articulacions. 

 

A qui afecta la malaltia? 

L’artritis idiopàtica juvenil és una malaltia relativament rara. La pateixen entre 1 i 2 de cada 1.000 nens i nenes. 

 

El diagnòstic

L’artritis idiopàtica juvenil es diagnostica en menors de 16 anys quan els símptomes duren més de 6 setmanes i s’han descartat altres malalties que poden causar l’artritis. El diagnòstic es fa a partir de la història clínica de cada pacient, d’una exploració física i d’una analítica.

 

El tractament habitual 

És important receptar el tractament com més aviat millor. Cada nen o nena és diferent, per això s’han de tractar de manera individual. El tractament dependrà del tipus, el moment i la gravetat de la malaltia. L’objectiu és tenir cura del desenvolupament físic i psíquic de l’infant per intentar millorar la seva qualitat de vida.

Per aconseguir que no quedin seqüeles, o que aquestes siguin mínimes, és necessari un esforç continu i una col·laboració entre l’infant i la seva família amb els/les especialistes. És fonamental que la família conegui aquesta malaltia, que la nena o el nen anirà entenent en funció de la seva edat.

 

Les proves més habituals 

En el moment del diagnòstic, s’efectuen proves analítiques, exploracions de les articulacions i revisions oculars. Tot això ajuda a definir més bé el tipus d’artritis idiopàtica i a preveure quins pacients poden desenvolupar complicacions. Un exemple pot ser la iridociclitis crònica, una malaltia que causa la inflamació de l’iris. 

Les proves analitzen:

  • El factor reumatoide: permet detectar un autoanticòs que, si dona positiu i es troba en una concentració alta, indica un subtipus d’artritis idiopàtica juvenil.
  • Els anticossos antinuclears: solen donar positiu en les proves en pacients amb artritis idiopàtica juvenil oligoarticular d’inici primerenc. Aquests/tes pacients tenen més risc de desenvolupar iridociclitis crònica (inflamació de l’iris) i, per tant, se’ls han de programar exploracions oculars cada tres mesos. 
  • L’HLA-B27 és un marcador cel·lular que pot arribar a ser positiu en un 80 % de pacients amb artritis associada a una entesitis, la inflamació de la zona d’inserció a l’os d’un tendó, un múscul o un lligament. En canvi, només és positiu en el 5-8 % de les persones sanes.
  • Finalment, és útil conèixer la velocitat de sedimentació globular o la proteïna C reactiva, ja que mesuren el grau d’inflamació general.

Les decisions pel que fa al diagnòstic i tractament es basen més en els símptomes que apareixen que en les proves analítiques.  

Segons el tractament, els/les pacients poden necessitar anàlisis periòdiques (com ara hemogrames, anàlisi de la funció hepàtica o anàlisi d’orina) per comprovar la presència d’efectes secundaris i avaluar si algun fàrmac resulta tòxic, encara que no hi hagi símptomes.  

L’exploració clínica permet avaluar la inflamació de l’articulació, tot i que de vegades són necessàries proves d’imatge, com les ecografies. Les radiografies periòdiques o les ressonàncies magnètiques poden ser útils per avaluar la salut i el creixement ossis, i adaptar així el tractament. 

 

Serveis relacionats que tracten aquesta malaltia

Per centres

Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats

On es troba
      
Professionals relacionats
Dra. Estefania
Moreno Ruzafa
Dra. Mireia
Lopez Corbeto
Dr. Xabier
Michelena Vegas
Sr. Salvador
Campos Badia
Dr. Ramon
Sanmartín Sentañes
Dra. Maria
Pascual Pastor
Dra. Mireia
Barceló Bru
Dra. Helena
Borrell Paños
Metge/ssa
Reumatologia
Dra. Maria
López Lasanta
Sra. Marta
Muste Diaz
Dra. Josefina
Cortés Hernández
Metge/ssa
Medicina Interna
Malalties Sistèmiques
Dra. Mª Alba
Erra Duran
Dra. Andrea
Pluma Sanjurjo
Dra. Miriam
Almirall Bernabé
Metge/ssa
Medicina Interna
Dr. Juan Jose
de Agustin de Oro