La prevenció és la millor opció

Pautes alimentàries per persones que han patit un ictus

Les persones que han patit un ictus poden patir seqüeles com ara dificultat per empassar (disfàgia), falta de sensibilitat tèrmica, canvis en el gust o l’olfacte o dificultats per agafar els coberts. En aquests casos, és necessari un canvi en la dieta i incloure tècniques que facilitin l’alimentació i evitin ennuegaments.

Informació destacada

Canvis en la dieta 

  • Es recomana una dieta variada rica en proteïnes, fibra i baixa en sal, i pobre en greixos i fregits. La dieta mediterrània és la més aconsellable, potenciant aliments frescs i de temporada.
  • En pacients que presenten canvis en el gust o l’olfacte, o disminució de la gana, s’ha de mantenir un control per evitar una pèrdua excessiva de pes que pugui comportar desnutrició.
  • En el cas de pèrdua de la sensibilitat tèrmica, en que no s’aprecia si el menjar crema, s’ha d’anar en compte amb la temperatura dels aliments per evitar cremades.

Pacients amb disfàgia

  • El menjar no ha de tenir grums ni estar massa calent. Per estimular la deglució es pot alternar menjar fred i calent (sense cremar).
  • El pacient ha de tenir l’espatlla i el cap recte. A vegades, però, és convenient baixar la barbeta per facilitar la deglució.
  • Per facilitar el beure es poden fer servir gots petits, evitant les palles i les ampolles petites.
  • El menjar s’ha de donar en petites porcions pel costat sa i amb freqüència. Per assegurar que no hi ha restes a la boca, podeu esperar a que tragui un o dos cops.
  • Eviteu distraccions durant el menjar.
  • En cas de tos, es poden utilitzar espessants químics (es compren a la farmàcia) o naturals (patata, farina o pa, entre d’altres).

En cas d’alimentació per sonda 

  • Els aliments han d’estar finament triturats i barrejats amb aigua.
  • El pacient ha d'estar assegut o semiassegut durant l’alimentació.
  • Tot i que l’alimentació sigui per sonda, s'ha de mantenir una correcta higiene bucal.
  • Quan s’interromp l’alimentació, és important passar una mica d’aigua per la sonda per evitar obstruccions i, posteriorment, mantenir el tap de la sonda tancat. En cas que es produeixi una obstrucció, podeu intentar desobstruir-la amb oli o un refresc de cola. En cas contrari, heu d’anar al centre de salut.
  • Si la sonda és nasogàstrica cada dia s’han de netejar els orificis nasals i recolzar la sonda en un lloc diferent del nas per evitar que es formin ulceres.
  • Si el pacient presenta una gastrostomia, s’ha de mantenir una higiene diària amb aigua i sabó de la pell al voltant de la sonda, de la pròpia sonda i de les connexions. També s’ha de canviar diàriament la subjecció de la sonda i tapar amb gasses i esparadrap la zona.

Si el malalt pateix problemes de mobilitat

  • Utilitzeu tasses amb dues nanses.
  • Serviu el menjar en plats fons.
  • Els coberts han de tenir mànecs gruixuts.
  • Les estovalles han de ser antidesllizants.

Si presenta dificultats d’eliminació intestinal

En cas de restrenyiment:

  • Mantenir una dieta rica en fibra i, sempre que sigui possible, afavorir la mobilitat.
  • Establir un horari fix per evacuar, preferentment al lavabo i evitant sistemes com la falca o els bolquers.
  • Els laxants o ènemes només s’han de prendre sota prescripció mèdica .

En cas de diarrea:

  • Seguir una dieta astringent i mantenir una correcta hidratació.
  • Si persisteix més de dos dies, consultar amb el metge.

Si planteja incontinència urinària

  • Observeu la quantitat i freqüència de les emissions d’orina (incontinència, infecció i retenció urinària).
  • Cal que el pacient ingereixi un litre i mig de líquids al dia i se’n disminueixi la ingesta a partir de mitja tarda.
  • Si el pacient té petites pèrdues d’orina, oferiu-li anar al bany amb freqüència fins que tingui un major control de l’esfínter.
  • En cas d’incontinència, es pot fer servir bolquer o col·lector mantenint la pell neta i seca.

 

 

Autoria:

Estela Sanjuan

Infermera de recerca. Coordinadora d'investigació i assaigs clínics del Grup de Recerca d'Ictus de Vall d'Hebron Institut de Recerca.

Descobreix més
 
Malalties relacionades
 
Professionals relacionats
Dra. Estela
Sanjuan Menendez
Infermer/a
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Investigador
Biologia Vascular i Metabolisme (VAM), Malalties Neurovasculars
Dra. Rosa
Burgos Peláez
Responsable/Coordinador
Suport Nutricional
Dra. Judith
Sanchez Raya
Cap de Servei
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Laura
Yague Velasco
Supervisora d'Infermeria
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Pilar
Meler Amella
Supervisora d'Infermeria
Sr. Alex
Ginés Puertas
Responsable/Coordinador
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Alba
Gómez Garrido
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dr. Ramon
Arroyo Aljaro
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Esther
Toro Tamargo
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Susana
Rodriguez Gonzalez
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Cristina
Rivera Rubio
Fisioterapeuta
Neurologia
Fisioterapeuta
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Maria Pilar
Lusilla Palacios
Dra. Mar
Meléndez Plumed
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Olga
Miñarro Agüero
Infermer/a
Ictus i Hemodinàmica Cerebral