La prevenció és la millor opció

Impacte i seqüeles freqüents després d'un ictus

Impacte i seqüeles freqüents després d'un ictus

Després de patir un ictus, el pacient pot conviure amb seqüeles i complicacions físiques o cognitives. Tot i la rehabilitació, no sempre s’aconsegueix una recuperació completa i pot quedar una discapacitat secundària que afecti el moviment, la coordinació o el control.a

És important tenir en compte que, més enllà de la part física, el malalt també pot patir ferides psicològiques que necessitaran tractament.

Informació destacada

Els pacients que han patit un ictus poden experimentar una gran varietat de limitacions i complicacions que poden dificultar la recuperació òptima. Les seqüeles més freqüents són:

 

Seqüeles físiques

Dins d’aquesta àrea, s’engloben totes aquelles lesions o complicacions que afecten al pacient a nivell orgànic. Les més freqüents estan relacionades amb dèficits motors, alteracions sensitives o del llenguatge i incontinència urinària:

  • Els pacients que han patit un ictus han de treballar per enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri, donat que tenen un risc de caiguda superior.
  • El treball amb el logopeda es realitza quan hi ha trastorns amb el llenguatge com:
    • Incomprensió o problemes per emetre el llenguatge adequat (afàsia).
    • Alteracions en la parla que es manifesten en dificultats per articular paraules (disàrtria).
    • Incapacitat per pronunciar paraules (mutisme).
  • Els malalts d’ictus també poden patir alteracions sensitives en el cantó on tenen problemes de mobilitat, en forma de formigueig, sensacions desagradables o falta de tacte. Cal tenir especial cura per evitar que es produeixin ferides o cremades sense que es doni compte.
  • L’espasticitat o contracció permanent de certs músculs pot ocasionar rigidesa, dolor, contractures i dificultat d’alguns moviments. L’especialista recomanarà el tractament més adequat.
  • El dolor de l’espatlla del braç paralitzat necessita rehabilitació i és la complicació més freqüent en persones amb hemiplegia.

Tot i ser menys habituals, també poden donar-se altres lesions com alteracions visuals, dolor central o infeccions.

  • Els trastorns visuals estan relacionats amb la pèrdua de visió de la meitat del camp visual (hemianòpsia). Tot i això, el pacient no sempre n’és conscient i se li ha de recordar mirar al cantó afectat ja que l’entrenament és l’eix principal de la recuperació.
  • En cas de dificultat per empassar (disfàgia) s’haurà de modificar la dieta i tècniques d’alimentació segures. En els casos més greus pot ser necessari recórrer a una sonda nasogàstrica o, si s’ha d’utilitzar en un llarg període de temps, una gastrostomia.
  • El dolor central és cremant o punxant, i empitjora al tacte, l’aigua o moviments. 
  • La incontinència urinària sol ser transitòria tot i que pot perdurar en pacients amb seqüeles importants.

Alteracions en l’estat d’ànim

Durant la convalescència, la rehabilitació, o a l’acabar aquesta, poden aparèixer alteracions de l’estat d’ànim. Habitualment, es produeixen en els primers tres mesos després de l’ictus, tot i que hi ha casos en que es presenten més tard. Els símptomes són similars a les altres depressions: alteracions del somni, dificultat de concentració i reducció de la gana.
Els problemes psicològics més habituals són la depressió i l’ansietat. La depressió es sol presentar en un de cada tres pacients, és més freqüent en dones i en pacients amb depressió prèvia, algun trastorn psiquiàtric o aïllament social o una estructura familiar deficient.
També poden produir-se labilitat emocional, apatia, irritabilitat i falta de consciència de les seqüeles de l’ictus. 

 

Alteracions cognitives

En aquest cas, el deteriorament cognitiu més freqüent es presenta en forma de demència, dèficits d’atenció o disminució de la memòria. També hi ha pacients que presenten alteracions relacionades amb l’orientació, la dificultat en la planificació i en l’organització en les tasques.

 

Decàleg per al cuidador

Tots aquests factors generen un impacte en la família del pacient. La persona que assumeix el rol de cuidador en un 60 % dels casos pateix sobrecarrega i ansietat en l’alta. És important:

  • Demanar ajuda i utilitzar els recursos sociosanitaris i de la comunitat.
  • Planificar activitats i buscar temps pel propi cuidador.
  • No abandonar la relació amb amistats.
  • Expressar pensaments i emocions sense jutjar els propis sentiments.
  • Posar límits i no automedicar-se.
  • Participar en associacions de familiars i grups d’ajuda, i en programes de respir familiar.

 

 

Autoria:

Estela Sanjuan
Infermera de recerca. Coordinadora d'investigació i assaigs clínics del Grup de Recerca d'Ictus de Vall d'Hebron Institut de Recerca.

Descobreix més
   
Professionals relacionats
Sra. Pilar
Meler Amella
Supervisora d'Infermeria
Dra. Estela
Sanjuan Menendez
Infermer/a
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Investigador
Biologia Vascular i Metabolisme (VAM), Malalties Neurovasculars
Sra. Olga
Miñarro Agüero
Infermer/a
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Sr. Wifred
Llopis Miró
Fisioterapeuta
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Sra. Ángela
Palacino Pleguezuelos
Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria
Ictus i Hemodinàmica Cerebral