La prevenció és la millor opció

Coronavirus: consells per al benestar psicològic davant una situació de confinament

El benestar psicològic és clau per superar una situació de distanciament social i de limitacions de la mobilitat, com la produïda per la propagació del coronavirus SARS-CoV-2, en la que s’ocasiona un canvi dràstic en els hàbits de vida.

Per això, us recomanem seguir una sèrie de pautes i mesures que ajuden a gestionar l’estrès i l’ansietat que pot causar aquesta situació. Mantenir una actitud activa, compartir inquietuds, una alimentació saludable i tenir unes tasques diàries en són un bon puntal.

Informació destacada

En moments crítics, en que els hàbits de vida s’alteren, les persones poden haver d'enfrontar-se a situacions d’estrès i ansietat degut a la impotència i/o frustració que causa el moment. En aquest marc, el psicòleg nord-americà Peter Levine, creador de la teràpia somàtic experiencing®, proposa:

  • Graduar com es reben les notícies (evitant la sobreexposició).
  • Fer biaixos positius sobre la situació.
  • Tornar a les rutines quotidianes o crear-ne de noves.
  • Parlar dels sentiments i re-connectar amb les persones. 
  • Ajudar als altres.

En aquesta línia, S.E. Hobfoll, expert en ajuda humanitària desprès de grans catàstrofes, va establir cinc criteris que calia promoure en aquestes situacions i que sintetitzaven les necessitats de la població: el sentit de seguretat i d’autoeficàcia (individual i col·lectiva), la calma i el control, la connectivitat entre les persones, i l’esperança.

 

Com podem aplicar-ho a la situació actual que ha generat el coronavirus SARS-CoV-2?

Més enllà de les mesures que cal prendre per evitar el contagi de coronavirus SARS-CoV-2, és important realitzar una sèrie d’accions per mantenir el benestar psicològic.

Comunicació

Mesures com el distanciament social i la restricció de visites poden provocar aïllament social, especialment en persones d’edat avançada que viuen soles. Per això, és important, des de la distància, comunicar-se i socialitzar amb amics i familiars utilitzant la tecnologia i eines a l’abast, com ara dispositius mòbils, xarxes socials, videoconferències o whatsapp.

En cas que coneguis a persones que no saben com utilitzar-les, pots ajudar-les a que en puguin fer ús i mantenir una connexió amb la societat. Per exemple, els hi pots dibuixar o fer un vídeo a la teva pantalla amb unes instruccions que indiquin, pas a pas, com fer-les servir.

La comunicació i col·laboració amb altres persones és altament positiva, segons experiències estudiades en el passat davant moments crítics, i eviten patir situacions d’aïllament que poden afectar-nos psicològicament.

Organització de tasques

És interessant planificar quines activitats es realitzaran cada dia, de manera que, dins de l’excepcionalitat de la situació, hi hagi unes rutines i uns hàbits diaris. Algunes opcions per als més petits són:

  • Jugar.
  • Llegir i escoltar contes.
  • Realitzar activitats manuals.
  • Aprendre noves coses, com ara tècniques de relaxació.

També és important fer exercici físic, com ara fer estiraments o caminar en un espai, tot i que sigui reduït.

En cas que tingueu veïns d’edat avançada, que formen part de la població d’alt risc de COVID-19, podeu oferir-los la vostra ajuda, per exemple, per anar a comprar. Aquest tipus d’accions són altament positives per a les persones i, a més, faciliten complir amb les mesures estrictes d’aïllament d’aquest col·lectiu.

Accés a la informació

La sobreexposició a la informació relacionada amb la COVID-19 augmenta els nivells d’estrès i perjudica la salut mental. Per això és recomanable un accés moderat a les notícies per mantenir-se informat, i realitzar altres activitats com ara llegir un llibre, mirar una pel·lícula o jugar a un joc evitant rebre més informació de la necessària.

Gestió de les emocions

Nerviosisme, ansietat, irritabilitat, sensació de perill permanent, insomni i dificultat per controlar les preocupacions o deixar de pensar en la malaltia. Aquests són alguns dels símptomes que pot generar una situació com l'actual. Per minimitzar-los podeu:

  • Mantenir els hàbits saludables i les rutines diàries (alimentació, higiene, son, etc.).
  • Buscar una activitat o alternativa per distreure’s de pensaments negatius.
  • Verbalitzar les emocions amb una persona propera o un company per alleugerir la càrrega i la preocupació.
  • Desconnectar de les informacions que arriben constantment per reduir la sobre informació, la ruminació i la preocupació.
  • Seguir tècniques de respiració i relaxació per disminuir el nivell d’ansietat, o practicar activitats com ioga o meditació.

La major part de les respostes d’ansietat són considerades normals, però cal estar alerta davant de símptomes com:

  • Ritme cardíac accelerat i/o sensació d’opressió al pit.
  • Estat d’hiperalerta, verificació constant de les tasques realitzades.
  • Augment de temors i preocupacions excessives.
  • Evitar persones, llocs o informacions.
  • Canvis en el descans o el menjar, i de forma d’estar amb les persones.
  • Afectació a les reaccions interpersonals, familiars o laborals.

Si es produeix algun o diversos d’aquests símptomes, l’ansietat està repercutint en les activitats habituals i és necessari consultar amb l’especialista per buscar estratègies per modular aquestes respostes cognitives, emocionals i fisiològiques.

Més informació: 

Descobreix més
Embedded thumbnail for Embaràs i coronavirus SARS-CoV-2: dubtes freqüents
Embaràs i coronavirus SARS-CoV-2: dubtes freqüents
Embaràs i coronavirus SARS-CoV-2: dubtes freqüents
18.03.2020
   
Professionals relacionats
Dr. Josep Antoni
Ramos Quiroga
Cap de Servei
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Psiquiatria
Sra. Anna
Beneria Gonzàlez
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. Sara Guila
Fidel Kinori
Sra. Mireia
Forner Puntonet
Psicòleg/a
Psiquiatria
Sra. Marta
Perea Ortueta
Psicòleg/a
Psiquiatria
Sra. Marta
Sorribes Puertas
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. Magda
Campins Martí
Cap de Servei
Medicina Preventiva i Epidemiologia
Epidemiologia i Salut Pública
Dr. Benito
Almirante Gragera
Cap de Servei
Malalties Infeccioses
Investigador Principal
Malalties Infeccioses
Dr. Marc
Ferrer Vinardell
Cap de Secció
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Dra. Gemma
Parramon Puig
Cap de Secció
Psiquiatria
Sra. Carmen
Ferrer Barbera
Supervisora d'Infermeria
Malalties Infeccioses
Dr. Israel
Molina Romero
Metge/ssa
Malalties Infeccioses
Investigador Principal
Dr. Fernando
Salvador Vélez
Dr. Pau
Bosch Nicolau
Dr. Jose A.
Navarro Sanchis
Sra. Maria Elisabet
Monterde Ochoa
Assistenta Social
Psiquiatria
Dr. Francisco
Collazos Sánchez
Dra. Vanesa
Richarte
Dra. Mar
Ramos Gascon