La prevenció és la millor opció

Coronavirus: consells per al benestar psicològic davant una situació de confinament

El benestar psicològic és clau per superar una situació de distanciament social i de limitacions de la mobilitat, com la produïda per la propagació del coronavirus SARS-CoV-2, en la que s’ocasiona un canvi dràstic en els hàbits de vida.

Per això, us recomanem seguir una sèrie de pautes i mesures que ajuden a gestionar l’estrès i l’ansietat que pot causar aquesta situació. Mantenir una actitud activa, compartir inquietuds, una alimentació saludable i tenir unes tasques diàries en són un bon puntal.

Informació destacada

En moments crítics, en que els hàbits de vida s’alteren, les persones poden haver d'enfrontar-se a situacions d’estrès i ansietat degut a la impotència i/o frustració que causa el moment. En aquest marc, el psicòleg nord-americà Peter Levine, creador de la teràpia somàtic experiencing®, proposa:

  • Graduar com es reben les notícies (evitant la sobreexposició).
  • Fer biaixos positius sobre la situació.
  • Tornar a les rutines quotidianes o crear-ne de noves.
  • Parlar dels sentiments i re-connectar amb les persones. 
  • Ajudar als altres.

En aquesta línia, S.E. Hobfoll, expert en ajuda humanitària desprès de grans catàstrofes, va establir cinc criteris que calia promoure en aquestes situacions i que sintetitzaven les necessitats de la població: el sentit de seguretat i d’autoeficàcia (individual i col·lectiva), la calma i el control, la connectivitat entre les persones, i l’esperança.

 

Com podem aplicar-ho a la situació actual que ha generat el coronavirus SARS-CoV-2?

Més enllà de les mesures que cal prendre per evitar el contagi de coronavirus SARS-CoV-2, és important realitzar una sèrie d’accions per mantenir el benestar psicològic.

Comunicació

Mesures com el distanciament social i la restricció de visites poden provocar aïllament social, especialment en persones d’edat avançada que viuen soles. Per això, és important, des de la distància, comunicar-se i socialitzar amb amics i familiars utilitzant la tecnologia i eines a l’abast, com ara dispositius mòbils, xarxes socials, videoconferències o whatsapp.

En cas que coneguis a persones que no saben com utilitzar-les, pots ajudar-les a que en puguin fer ús i mantenir una connexió amb la societat. Per exemple, els hi pots dibuixar o fer un vídeo a la teva pantalla amb unes instruccions que indiquin, pas a pas, com fer-les servir.

La comunicació i col·laboració amb altres persones és altament positiva, segons experiències estudiades en el passat davant moments crítics, i eviten patir situacions d’aïllament que poden afectar-nos psicològicament.

Organització de tasques

És interessant planificar quines activitats es realitzaran cada dia, de manera que, dins de l’excepcionalitat de la situació, hi hagi unes rutines i uns hàbits diaris. Algunes opcions per als més petits són:

  • Jugar.
  • Llegir i escoltar contes.
  • Realitzar activitats manuals.
  • Aprendre noves coses, com ara tècniques de relaxació.

També és important fer exercici físic, com ara fer estiraments o caminar en un espai, tot i que sigui reduït.

En cas que tingueu veïns d’edat avançada, que formen part de la població d’alt risc de COVID-19, podeu oferir-los la vostra ajuda, per exemple, per anar a comprar. Aquest tipus d’accions són altament positives per a les persones i, a més, faciliten complir amb les mesures estrictes d’aïllament d’aquest col·lectiu.

Accés a la informació

La sobreexposició a la informació relacionada amb la COVID-19 augmenta els nivells d’estrès i perjudica la salut mental. Per això és recomanable un accés moderat a les notícies per mantenir-se informat, i realitzar altres activitats com ara llegir un llibre, mirar una pel·lícula o jugar a un joc evitant rebre més informació de la necessària.

Gestió de les emocions

Nerviosisme, ansietat, irritabilitat, sensació de perill permanent, insomni i dificultat per controlar les preocupacions o deixar de pensar en la malaltia. Aquests són alguns dels símptomes que pot generar una situació com l'actual. Per minimitzar-los podeu:

  • Mantenir els hàbits saludables i les rutines diàries (alimentació, higiene, son, etc.).
  • Buscar una activitat o alternativa per distreure’s de pensaments negatius.
  • Verbalitzar les emocions amb una persona propera o un company per alleugerir la càrrega i la preocupació.
  • Desconnectar de les informacions que arriben constantment per reduir la sobre informació, la ruminació i la preocupació.
  • Seguir tècniques de respiració i relaxació per disminuir el nivell d’ansietat, o practicar activitats com ioga o meditació.

La major part de les respostes d’ansietat són considerades normals, però cal estar alerta davant de símptomes com:

  • Ritme cardíac accelerat i/o sensació d’opressió al pit.
  • Estat d’hiperalerta, verificació constant de les tasques realitzades.
  • Augment de temors i preocupacions excessives.
  • Evitar persones, llocs o informacions.
  • Canvis en el descans o el menjar, i de forma d’estar amb les persones.
  • Afectació a les reaccions interpersonals, familiars o laborals.

Si es produeix algun o diversos d’aquests símptomes, l’ansietat està repercutint en les activitats habituals i és necessari consultar amb l’especialista per buscar estratègies per modular aquestes respostes cognitives, emocionals i fisiològiques.

Més informació: 

Descobreix més
Embedded thumbnail for Embaràs i coronavirus SARS-CoV-2: dubtes freqüents
Embaràs i coronavirus SARS-CoV-2: dubtes freqüents
Embaràs i coronavirus SARS-CoV-2: dubtes freqüents
18.03.2020
   
Professionals relacionats
Dr. Josep Antoni
Ramos Quiroga
Cap de Servei
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Psiquiatria
Sra. Anna
Beneria Gonzàlez
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. Sara Guila
Fidel Kinori
Sra. Mireia
Forner Puntonet
Psicòleg/a
Psiquiatria
Sra. Marta
Perea Ortueta
Psicòleg/a
Psiquiatria
Sra. Marta
Sorribes Puertas
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. Magda
Campins Martí
Cap de Servei
Medicina Preventiva i Epidemiologia
Epidemiologia i Salut Pública
Dr. Marc
Ferrer Vinardell
Cap de Secció
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Sra. Carmen
Ferrer Barbera
Supervisora d'Infermeria
Malalties Infeccioses
Dra. Gemma
Parramon Puig
Cap de Secció
Psiquiatria
Dr. Fernando
Salvador Vélez
Dr. Adrià
Curran Fàbregas
Sra. Rosa
Bosch Munsó
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. María Sonsoles
Cepeda Diez
Sra. Mª Thais
Ballabriga Córdoba
Assistenta Social
Psiquiatria
Dra. Elena
Ros Cucurull
Dr. Israel
Molina Romero
Metge/ssa
Malalties Infeccioses
Investigador Principal
Dra. Mar
Ramos Gascon
Dra. Marta
Quesada Franco