La prevenció és la millor opció

Consells de salut i normes sanitàries per a viatgers internacionals

Viatges internacionals a Vall d'Hebron

En els últims anys s’ha produït un gran increment del nombre de persones que viatgen a països exòtics o tropicals. Això provoca que moltes persones estiguin en contacte amb malalties infeccioses diferents de les del seu entorn habitual, fet que pot suposar un risc important per a la salut. Per tal de poder adoptar les mesures pertinents, cal que el viatger conegui els riscos a què pot estar exposat.

Informació destacada

Què has de tenir en compte si tu o alguna persona del teu entorn proper té previst fer un viatge internacional?

L’Organització Mundial de la Salut té com a objectiu la prevenció de la propagació internacional de les malalties infeccioses. Per aquesta raó es difonen recomanacions per contribuir a prevenir aquestes malalties i per suggerir les vacunes necessàries en funció de les característiques del viatge. És important tenir en compte que la majoria d’aquestes malalties són evitables.

A l’hora de planificar el viatge es recomana tenir en compte una sèrie de riscos, per gaudir del viatge amb plena salut i prevenir qualsevol infecció. Cal tenir en compte:

  • Qui farà el viatge: l’edat, el gènere, si s’està embarassada, si es pateixen malalties agudes o cròniques, immunodepressions com la infecció pel VIH, al·lèrgies i quina n’és la medicació habitual.
  • On es farà el viatge i quin itinerari se seguirà: país, zona i ruta.
  • Quan s’iniciarà i en quina època de l’any.
  • Quin és el motiu pel qual es viatja: laboral, turisme, aventura, etc.
  • Com és el viatge: lliure o organitzat.

 

Un cop s’ha valorat el punt anterior es recomana establir una sèrie de mesures preventives, recollides en les tres etapes següents:

 

1a etapa: abans del viatge

  • S’ha de planificar del viatge a zones tropicals/subtropicals amb prou temps d’antelació.
  • Sempre que sigui possible, cal considerar els aspectes mèdics i/o altres aspectes relacionats amb el viatge.
  • Cal preparar una farmaciola bàsica (analgèsics, desinfectant, antidiarreic).
  • En cas que es pateixi una malaltia crònica és important portar suficient medicació i disposar d’un informe mèdic.
  • Cal contractar una assegurança mèdica de viatge.

 

2a etapa: durant el viatge

1. Cal tenir en compte l’estat dels aliments i les begudes, així com prendre certes mesures d’higiene i de seguretat, com ara:

  • Cal rentar-se les mans freqüentment abans dels àpats o quan es va al lavabo.
  • S’ha de consumir, preferentment, aigua embotellada: les begudes calentes i els refrescos envasats són més segurs.
  • No s’han de prendre glaçons d’origen desconegut.
  • S’ha de prendre llet envasada i derivats degudament higienitzats.
  • Cal tenir precaució amb les pastes, els dolços i els gelats.
  • S’ha d’evitar el consum de marisc i peix cru. Cal tenir en compte que el consum de peix cuinat, en algunes regions, també es considera un risc.
  • Els menjars han d’estar suficientment cuinats i s’han de servir calents.
  • S’ha de vigilar amb les salses i els preparats que continguin ou cru.
  • La fruita s’hauria de pelar personalment i les verdures s’han de consumir cuites.
  • Es recomana evitar el consum dels aliments de venda ambulant.

 

2. S’han de tenir presents els factors climatològics i físics: 

  • L’exposició al sol en alguns països tropicals pot provocar insolació, per això es recomana utilitzar filtres de protecció solar (cremes solars, gorres, ulleres amb protecció UV, etc.).
  • L’exposició a elevades temperatures i la humitat pot provocar deshidratació. Per aquest motiu es recomana beure aigua en abundància.
  • L’estada en zones de gran altitud pot ser perillosa per a persones amb afectacions cardíaca i pulmonar. També cal tenir en compte que s’ha de fer un ascens progressiu per a una millor aclimatació.
  • Els banys en rius i llacs poden predisposar a patir malalties parasitàries.
  • Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mort en els països de baixa renda per càpita. Cal, per tant, extremar tant com es pugui les mesures de precaució.

 

3. Es recomana considerar la presència d’insectes i altres animals (s’han d’adoptar mesures de protecció o de barrera):

  • En estades a l’exterior, al vespre i a la matinada es recomana l’ús de roba de màniga llarga, colors clars i reduir l’ús de perfums per evitar, tant com es pugui, atraure els mosquits. En les parts del cos desprotegides s’han de fer servir repel·lents d’insectes que continguin DEET (N,N-Dietil-m-toluamida) cada 6 h o amb freqüència.
  • En estades a l’interior és convenient fer servir esprais i serpentines antimosquits i vaporitzadors que continguin piretrines. Es recomana fer ús d’habitacions que tinguin protecció de teles metàl·liques a les portes i finestres així com de mosquiteres al voltant del llit. Sempre que sigui possible, es recomana l’allotjament en habitacions que disposin d’aire condicionat.
  • S’ha d’evitar el contacte amb qualsevol tipus d’animals, ja que podrien estar exempts de controls sanitaris. Per això es recomana dur calçat tancat enfront del possible risc de mossegades (com per exemple de serps o animals semblants).

 

4. Cal tenir en compte el trastorn d’horari (“jet lag”)

  • El trastorn d’horariconsisteix en un seguit de símptomes físics i psíquics associats als canvis d’horari.
  • Els símptomes que poden aparèixer són: l’insomni, la irritabilitat, la pèrdua de gana i l’esgotament. Aquest factor incideix tant en l’anada com en la tornada del viatge.

 

5. No s’ha d’oblidar la prevenció de les malalties de transmissió sexual

  • El mitjà més eficaç per evitar qualsevol malaltia de transmissió sexual és el preservatiu.

 

6. És important respectar la cultura i els costums del països que es visitaran

 

3a etapa: després del viatge

En cas que la persona que ha viatjat presenti algun problema de salut després d’haver tornat del viatge o durant el viatge, és aconsellable que rebi una valoració mèdica (al CAP o a un centre especialitzat del viatger).

Així mateix, es recomana passar una avaluació mèdica al cap de tres mesos d’haver dut a terme algun viatge, ja que hi ha malalties que no es manifesten immediatament. També s’haurà d’informar el personal sanitari que s’ha fet un viatge en una zona tropical fins a 12 mesos després d’haver-lo fet.

 

Altres educacions sanitàries vinculades

Departament de Salut:

 

Organització Mundial de la Salut

 
Malalties relacionades
  
Descobreix més