La prevenció és la millor opció

Consells de salut per atendre els pacients que han patit un ictus

Cures per a pacients amb ictus

L’ictus és una síndrome clínica caracteritzada pel desenvolupament ràpid de signes d’afectació neurològica amb una durada superior a les 24 hores. L’ictus, d’origen vascular, es considera una urgència mèdica que requereix una intervenció diagnòstica i terapèutica immediata.

 

Informació destacada

Recomanacions i cures per als familiars i cuidadors

 

Comunicació

 

  • Parleu amb naturalitat al pacient.
  • Parleu a poc a poc fent servir paraules fàcils i frases curtes i ajudant-vos amb gestos.
  • Feu preguntes la resposta de les quals sigui breu: sí/no.
  • Respecteu el temps de resposta. No mostreu mai impaciència a l’hora de respondre ni avanceu la resposta del pacient.
  • No crideu.
  • Podeu utilitzar alternatives comunicatives com ara plafons amb imatges quotidianes.


Mobilització

 

La mobilització dependrà de les possibilitats de cada pacient.

  • Procureu que faci els exercicis recomanats pel fisioterapeuta.
  • Mobilitzeu les articulacions i eviteu postures incorrectes.
  • En les transferències no agafeu mai el pacient pel costat afectat.
  • Eviteu períodes llargs amb la mateixa postura, canvieu de posició cada quatre hores).
  • Utilitzeu coixins per protegir les zones de fricció.
  • És important que el pacient romangui fora del llit tant temps com sigui possible. 
  • A l’inici de la deambulació, preveniu les caigudes

 

Somni i descans

 

  • Procureu un ambient tranquil.
  • Eviteu que dormi de dia, excepte en el moment de la migdiada.
  • Proporcioneu un punt de llum que li permeti orientar-se en l’espai durant la nit.

 

Higiene

 

  • Sempre tenint en compte l’estat del pacient, procureu que col·labori tant com sigui possible en la seva higiene personal.
  • Assequeu-lo bé i insistiu en els plecs de la pell.
  • Hidrateu i protegiu la pell.
  • No feu servir alcohols perquè ressequen la pell.
  • Vigileu les prominències òssies per prevenir les úlceres.
  • No oblideu mai la higiene bucal.

 

Vestit

 

  • Utilitzeu roba còmoda, fàcil de posar i de treure (xandall, gomes elàstiques...) I sabates que calcin bé el peu.
  • Comenceu a vestir el pacient pel costat afectat i a desvestir-lo pel costat no afectat.
  • Intenteu que estigui assegut a l’hora de vestir-se i desvestir-se.
  • Utilitzeu calçadors de mànec llarg.
  • Recordeu que la sensació de fred o calor del pacient és la mateixa que la del cuidador, no l’abrigueu en excés.

 

Barreres arquitectòniques

 

  • Retireu obstacles (com ara catifes, cadires…) amb els quals pugui ensopegar.
  • Condicioneu la casa a la nova situació (col·locació de barres, vàter o bidet més alts…).

 

Eliminació intestinal

 

El restrenyiment és el problema més comú. Per evitar-lo, es recomana que:

  • Se segueixi una dieta rica en fibra,
  • S’estableixi un horari fix per evacuar,
  • S’afavoreixi la mobilitat. 
  • S’utilitzi el lavabo quan es pugui.
  • Es proporcionin laxants o ènemes amb prescripció mèdica prèvia.

 

Per combatre la diarrea cal que el pacient:

 

  • Prengui una dieta astringent.
  • Consulti amb el metge si persisteix més de dos dies.

 

Eliminació urinària

 

  • Observeu la quantitat i freqüència de les emissions d’orina (incontinència, infecció i retenció urinària).
  • Si el pacient té incontinència, feu servir bolquer o col·lector.
  • Mantingueu neta i seca la pell, utilitzeu pomades protectores.
  • Davant de petites pèrdues: reeducació vesical.
  • Oferiu-li anar al bany amb freqüència.
  • Cal que el pacient ingereixi un litre i mig de líquids al dia i se’n disminueixi la ingesta a partir de mitja tarda.

 

Alimentació

 

  • Es recomana una dieta variada rica en proteïnes, fibra i baixa en sal, en la qual s’evitin els greixos i fregits.
  • En cas de dificultat per empassar (disfàgia):
    • Adopteu una correcta posició, és a dir, comproveu que el pacient està ben assegut.
    • Doneu-li l’aliment pel costat sa.
    • Eviteu distraccions.
    • Utilitzeu gots petits, no feu servir palles ni ampolles petites.
    • Si té tos, empreu espessants sempre que estigui indicat.
    • El menjar s’ha de donar en petites porcions i a poc a poc, vigileu que no en quedin restes a la boca.

 

Oci i activitats recreatives

 

  • Intenteu que el pacient mantingui la vida social i les aficions tenint en compte les seves limitacions.
  • Intenteu que el pacient es distregui.
  • Eviteu l’aïllament del pacient.

 

Sexualitat

 

  • Al principi és normal que no hi hagi desig sexual; transcorreguts uns mesos aquest s’anirà recuperant gradualment.
  • És molt important parlar amb la parella dels temors que puguin sorgir.
  • La por de patir un nou ictus durant l’acte sexual és, generalment, infundat.
  • Consulteu el metge en cada cas concret.
  • La paràlisi pot dificultar però no impedir la relació sexual.
 
Malalties relacionades
 
Professionals relacionats
Sr. Alex
Ginés Puertas
Person in charge/Coordinator
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Pilar
Giron Espot
Supervisora d'Infermeria
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Sra. Laura
Yague Velasco
Nursing Supervisor
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Maria Pilar
Lusilla Palacios
Dra. Susana
Rodriguez Gonzalez
Metge
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Mar
Meléndez Plumed
Metge
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Alba
Gómez Garrido
Metge
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Arantxa
Garrido Sánchez
Terapeuta Ocupacional
Medicina Física i Rehabilitació
Sr. Wifred
Llopis Miró
Physiotherapist
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Sr. Jaume
Garcia Perdomo
Physiotherapist
Medicina Física i Rehabilitació
Sr. Mar
Redondo Ruiz
Physiotherapist
Medicina Física i Rehabilitació
Sr. Bernat
Planas Pascual
Physiotherapist
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Sheila
Viso Rebollo
Auxiliar d'Infermeria
Medicina Física i Rehabilitació
Notícies i activitats